Festa Avant 2010 Bona tarda i bona Festa amigues i amics “tots van tenir un sobresalt quan el registrador va dir en un to fort i sec, Senyor José. L’interpel•lat va aixecar-se de seguida, Què deu voler, ja no creia que el motiu d’aquella crida sobtada fos la barba sense afaitar, segur que l’esperava alguna cosa molt més greu que una simple reprensió, era això el que la severa expressió del director presagiava, era això el que una angoixa terrible li va començar a anunciar a crits a dintre del cap quan va veure que avançava cap a ell, que es parava davant seu, el senyor José amb prou feines pot respirar, espera la seva primera paraula igual que el condemnat a mort espera la caiguda de la ganiveta, l’estrebada de la corda o la descàrrega del piquet d’afusellament, aleshores el director li va dir, Aquesta barba.
José SaramagoTots els noms
Ens ha deixat un mestre, un comunista universal, també ens han deixat homes i dones lluitadors del PCC, recordem-los amb un minut de silenci. Els que han originat la crisi que estem patint ens volen com el José que descriu Saramago, espantats, dominats, sense capacitat personal i col•lectiva de resistència i de lluita. Per això també fem la Festa aquest any, per sentir-nos part d’un partit, per sentir-nos part d’una lluita, per sentir-nos part d’un poble, per sentir-nos part d’una classe i dir prou. Però si els treballadors i treballadores no hem creat la crisi podem cridar la consigna que esta repetint el poble grec a les seves manifestacions “Per què hem de pagar nosaltres allò que ells han robat…???”
La crisi del capitalisme actual l’ha originat l’hegemonia del capital financer a nivell mundial, les decisions d’un grup reduit de persones que acumulen gran poder i que funcionen de forma no democràtica per sobre de governs i pobles, nosaltres els anomenem “oligarquia financera” les seves decisions planificades, que cerquen a qualsevol preu el màxim benefici, son els famosos “mercats” que volen fer aparèixer com a lleis invisibles.
Han volgut guanyar tant i tant rapit que els seus mètodes especulatius han fet esclatar la crisi mes greu dels darrers 80 anys.
Son persones com nosaltres, dirigeixen bancs, companyes asseguradores, agencies de qualificació de riscos, poden ser ministres de governs o gerents de multinacionals, son pocs però estan ben organitzats
Nosaltres som la majoria de la societat, no només treballadors i treballadores, també botiguers, petits i mitjans empresaris, camperols, autònoms i gent que surt a pescar l’afany de lucre d’aquesta oligarquia no te límits i arrasa amb tota la gent que vol treballar i produir riquesa en aquesta societat.
Per això els comunistes i les comunistes som tant necessaris i tenim tanta feina. Ajuntar, unir als treballadors i treballadores, recomposar la classe treballadora i fer-la conscient de que tenim interessos comuns i que hem d’organitzar-nos per defensar-los.
Les mides d’ajustament dels governs volen fer recaure la sortida de la crisi a les costelles dels treballadors. Retallen les polítiques socials, les pensions, els nostres sous. Preparen copagaments que son repagaments a la sanitat i volen allargar l’edat de jubilació.
Amb la Reforma Laboral volen acabar amb la negociació col•lectiva i facilitar l’acomiadament. Volen que les relacions entre la patronal i els treballadors facilitin l’explotació tornat a relacions laborals no ya del segle XX sinó pròpies del segle XIX Per això diem si al Sindicalisme de Classe, i en especial a CCOO, al seu paper estratègic i democràtic a la societat i diem no a les mentides de la dreta i els seus mitjans de comunicació que han engegat una campanya de desprestigi i volen acabar amb un bastió clau en la recomposició de la classe treballadora. Si els sindicats cauen això serà una autopista per la dreta i el capital, si els sindicats resisteixen la classe resistirà i també ho farà l’esquerra política.
Per això diem si a la Vaga General del 29 de Setembre.
Ens hi juguem molt. Treballarem colçe a colçe amb els sindicats perquè sigui un èxit, per acumular forces i aturar noves agressions a les classes populars. Per això els comunistes i les comunistes som tant necessaris i tenim tanta feina. Perquè necessitem com el pa que ens mengem l’unitat de les esquerres, per poder lluitar amb amples aliances polítiques i socials que representin a la majoria social contra la minoria especuladora.
La dreta i les polítiques neoliberals volen dividir l’esquerra a qualsevol preu per que no cualli la unió de la majoria social que esta afectada negativament per les polítiques de l’oligarquia financera.
Perquè es la pròpia democràcia i les llibertats les que estan en perill, volen aprofitar la crisi econòmica i passar factura per molts anys. A Europa les institucions europees ja operen al dictat de l’oligarquia financera imposant antidemocràticament als estats polítiques de retallades. Amb els Tractats, les directives o simplement amb una trucada de telèfon.
Hem de reforçar la coordinació dels comunistes i de les esquerres alternatives a reu d’Europa, hem de reforçar la coordinació sindical, hem de concretar les lluites amb dimensió europea. Saludem que la Vaga General del 29 de Setembre sigui una mobilització al conjunt d’Europa.
A Espanya el PP vol arribar al poder a qualsevol preu i està utilitzant àmpliament el seu sostrat franquista per la desestabilització.
Crispa el debat polític per desprestigiar la política i fomentar la desafecció i abstenció. Vol tapar amb vots la seva corrupció, allà on governa el PP els cassos de corrupció es disparen ja que per ells política-negoci-corrupció són la mateixa cosa.
Utilitza la seva presencia al Poder Judicial, al Suprem i al Tribunal Constitucional (amb components franquistes) per intentar derrotar moral i políticament a l’esquerraapartant a Garzón,impedint la investigació de la seva corrupció, agredint la memòria de les víctimes del franquismeatacant amb la sentencia de l’estatut el dret d’autogovern de Catalunya i aturant qualsevol desenvolupament de l’Estat Federal Plurinacional.
El PCC rebutja i no acepta la sentencia no democràtica del TC. Per la no renovació del Tribunal, per la seva composició bipartidista que ha pactat políticament la sentenciai per ser un Tribunal que dona l’esquena als poders regionals, nacionals i locals que formen part de l’Estat Espanyol.
El PCC crida al poble de Catalunya a manifestar-se massivament el 10 de juliol sota el lema de “Som una Nació, Nosaltres decidim” i diem que els drets socials i nacionals són indivisibles i les retallades responen a la mateixa lògica no democràtica que s’ha de combatre amb la Manifestació l’11-Juliol i la Vaga General el 29-Setembre.
Cal un Front Democràtic a Espanya per frenar aquestes polítiques, un front ample polític i social on sense exclusions les forces democràtiques aturin la dreta, les polítiques de dretes i el feixisme.
Volem un Nou Model Productiu amb ocupació estable i de qualitat, un nou Model amb inversió pública en Investigació. Desenvolupament-Innovació y Formació, que cuidi el teixit productiu, sostenible, que estalvií energia, no agressiu amb el territori, de producció neta i minimitzador de residus.
Volem un Estat Federal Plurinacional, laic i republicà.
Volem una Política Fiscal progressiva on pagui més qui mes té i especialment les rendes de capital, volem una banca pública i el control públic d’empreses i sectors estratègics de l’economia. Volem acabar amb les SICAV i el Frau Fiscal.
Volem Salut i Ensenyament Públics i pensions dignesI volem moltes coses més….
Saludem l’Assemblea de Refundació d’Izquierda Unida i desitgem que aquest procés engegat generi noves convergències polítiques i socials de l’esquerra transformadora al conjunt de l’Estat.
A Catalunya cal renovar i ampliar una majoria d’esquerres. Perquè hem vist com la dreta catalana de CiU no es aliena a la corrupció del PP, si, comparteixen model econòmic i social i també comparteixen les clavegueres de la políticaI la xenofòbia…i moltes més coses.
Perquè el Govern d’Entesa ha comés errors, però seria un error deixar en mans del PP i CiU els interessos dels treballadors i del poble de Catalunya.
Per això cal reforçar EUiA, el nostre projecte estratègic, cal treballar en la mobilització social i a l’hora preparar la mobilització electoral,….. i la Vaga General del 29 de setembre ha de ser la nostra carta de presentació.
Enfortint la Coalició ICV-EUiA, enfortirem les esquerres, enfortirem una opció federalista i la defensa de l’estatut,enfortirem la mobilització social contra la crisii enfortirem als treballadors i treballadores.
Si la dreta ens guanya la partida patirem molt i les retallades es generalitzaran, si enfortim la Coalició i les esquerres, tindrem més mecanismes de resistència i acumulació de forces. I el partit també Ja fa sis mesos varem realitzar el 12è Congrés del partit.
Hem anat desenvolupant la política acordada mes lentament del que ens agradaria però amb fermesa Hem abordat el funcionament dels òrgans amb regularitat i sobre tot la discussió política al partit, la reunió de les cèl•lules, el debat i la planificació de la feina.
Estem molt llunys don volem arribar, un partit més gran per poder abordar els compromisos polítics del 12è Congrés,per això cal que la campanya d’Organització i Finances que hem anomenat “Fent Partit” funcioni,un partit sense més quotes i sense mes afiliació es un partit escapçat, que no està a l’alçada de les circumstàncies i per això us encoratjo a afiliar i a cotitzar més.
També us demano que funcionem com partit, que reunim les cèl•lules, que planifiquen la feina del partit Com deia en un article a l’Avant Camarades, es temps de lluita, es temps de PCC.
A la Vaga General!!!. Visca la Classe Treballadora!!! Visca el PCC!!! Visca Catalunya!!!.
